| |
|
L
prum tendon che i à metù sù l’era pìcol,
caranta metres per vint.
La Festa da d’Istà e si tendon tanche vegnui adalèrch
i à abù sobito gran èjit, soraldut per la mùsega
che vegnìa sonà laìte. Se pel dir che i “Tiroler
Nachtsschwärmer”, con sia trombes, trombetes e possaunes, à
fat la istoria de la festa ajache i à sonà per sie egn alalèngia
te tendon de Cianacei.
Chi che va ades te tendon l’é chi che à l’età
che aea i organisatores al scomenz. La mùsega che va per la maora
al dì d’anché l’é n revival da mescedèr
ite col modern per encontentèr duc. L’età media de
la jent che ge pièsc la vita del tendon la se à n muie arbassà
da enlouta, ajache ades ence i più jogn, chi entorn i chìnesc
egn, per se entener, i à scioldi te gofa che n’outa chi che
no era amò conscric segur no aea.
Che la mùsega fae l tendon, i organisatores de la Festa da d’Istà
i lo aea entivà sobito e i é semper jic a se chiamèr
i miores gropes folk da l’Austria.
Aboncont l’é la mùsega che ge à dat nonzech
al tendon e la calità che é stat spilenà te chel
de Cianacei la é ades n pont de referiment per chi che chier la
melodìes per endrezèr de bela festes.
Domenia ai 7 de setember 2008 - DA LES CATER
ESIBIZIONS DEI GROPES TEL TENDON
1. Mùsega da Cortina
2. Balarins de Buje
3. Alphornbläsergruppe
4. Grupa Balarins Gherdëina - Urtijëi
5. Schuhplattler de Ciampedèl |
Menu de la Gran Festa da d'Istà
Bira 0,40
1Liter de Bira
0,20 Bira
0,30 Bira Weizen
Suches
Suches de fruc
1/2L èga minerala
Vin te bicer
Bacardi Breezer
Égadevita
Sones e fortaes
Gialina
1/2 Gialina
Pomes de tera fric
Cròfegn con porcheta
Cròfegn con liènia o costina
Speisa da tendon: polenta, formai, crauc e lienies o costines o porcheta
o caré
Polenta e pria
Chela doucia saor da fortaes
La Festa da d’Istà la sà ence da
rostì, da zucher e marmelada. L’é l grop da la fortaes
che ge dèsc chela saor doucia che duc speta èrs, gregn e
picioi.
Per i prumes doi dis de festa, l vender e la sàbeda, l’ele
vegn sciudà e l resta fers da les set da sera fin la una de net.
De domenia enveze vegn empeà fech sotite fana jà da les
diesc inantmesdì. “Te trei ores se n pel fèr mile,
ma l’é senester saer giust tantes che se n fèsc. Per
sòlit meton via i sac da la farina per fèr l cont de tanta
che n duron. Emben n va cincanta – sessanta chili a l’outa
i prumes doi dis, e ence 130 chili la domenia!”.
La
tradizion de fortaes e sones é peèda via mìngol a
l’outa a forza de proèr a ge meter più de chest o
de chel auter, e cercèr fin a fèr la pèsta giusta,
no massa lujia, no massa spessa. No ge vel aboncont sparagnèr te
la roba, che cogn esser de bona calità e semper frescia.
Tel rezip va ite farina, lat, eves e zucher, ma pech de chest, disc Maria
de Bùfol, se no no les rostesc delvers. Na pizèda de sèl,
sgnapa, vanillina e polver de levà. La pèsta cogn jir ju
per l’orel ma no massa en prescia. Chest volessa dir che la é
lujia, la spriza te l’ele e no la vegn bela a torcelin. Se vegn
de burta fortaes no les va fora per i desc, les vegn metudes da na man
ajache les cogn esser no demò bones, ma ence beles da veder. Orìe
n’é de ogne mesura ajache ogne chega é useda te n’autra
maniera. Per sòlit les se lo fèsc fèr su mesura per
sie deit, che dò trei dis à su na vescìa. N ciaz
de pèsta l’é assà per empienir l’orel,
se tira via l deit e se sira dut intorn, da te mez fin sun or de fana.
Dò soravìa va na fiochèda de zucher a vel e n scuier
de marmelèda de cialveises, chesta demò da pec egn en ca,
e la fortaa giusta rostida la é bela rossa e vertia da magnèr.
Te la valiva pèsta vegn trat ence la fietes de pom de èlber
per fèr sones.
Eugenia no disc de più e nience pa l’autra fémenes.
Per fèr de bona fortaes chest l’é l rezip, ma eles
ge met zeche de più che dir no les vel. L’é n secret
che les se passa da una a l’autra man a man che les vegn ite neves.
Apontin da cinch che les era timpruma, ades la cheghes les é en
dut de nef, con doi bie guanc per dutes valif. Eugenia l’é
la presidenta e l’à n muie da fèr, da cruzièr
per la roba, da neteèr, da enjignèr dut, dant che pee via
la festa. No l’é festa zenza fortaes.
| Fortaes
(Da: Maria Teresa Capaldi, Sergio Rossi, La ola e
la segosta. Magnères da zacan, Collana a cura di Maria Teresa
Capaldi, 1998)

La fortaes i les fajea de mèrtesc de carnascèr. Descheche
scrif Simon de Giulio l’era usanza gin portèr ai pastores
sa mont da Sèn Piere e Paul, ai 29 de jugn. Al dì
d’anché no les mencia mai te na festa o na sègra
de paìsc.
Per 6 persones:
300 gr. di farina
3 eves
1 chìchera de lat
sèl
ele de semenzes o de olif
zucher a vel
Rompì i eves te n ciadin, jontage ite na pizèda de
sèl e l lat. Trajé ite la farina tamejèda,
mescedan con n scuier de legn, fin canche vegn na pastela no massa
lujia. Fajé sciudèr te na fana de fer dotrei scuieres
de ele e canche l’é fers, trajé ite la pastela:
fajela degorer fora per l’orel che farede jir entorn a cerchie
da te mez fin sun or a na moda che la fortaa la vegne bela a torcelin.
Ujela e fajela doventèr bela rossa da duta doi la mans. Servila
ciauda, con zucher a vel soravìa.
|
Sones da pomes de èlber
(Da: Maria Teresa Capaldi, Sergio Rossi, La ola e
la segosta. Magnères da zacan, Collana a cura di Maria Teresa
Capaldi, 1998)

Chestes se les fajea ti moments bie de la vita, canche doi se maridèa,
da vèlch cedean, da carnascèr, da la sègra
o da la festa granes. Se les magnèa da soules o apede n piat
se supa.
Per 6 persones:
250 gr. de farina
2 dl. de lat
3 eves
sèl
5 pomes de èlber
zucher
zimt/canela
ele
Scassà i eves te n ciadin co na pizèda de sèl,
l lat e la farina tamejèda fin canche vegn na pastela no
massa lujia che lascerede da na man a pussèr per doi ores.
Fietà endèna i pomes no massa sotii. Enjignà
cà na fana che no taca con ite ele e canche l sarà
fers, rostii la fietes de pom tonchèdes dant una a l’outa
te la pastela.
Canche les sarà bela rosses, toleles fora te n piat e coriles
col zucher, e, se ve sà bon, co la canela.
|
dal libro Fascegn: n viac te la storia di Claudia Conta e Maura Chiocchetti
Domenia ai 7 de setember 2008 - DA LES CATER ESIBIZIONS DEI GROPES TEL TENDON
1. Mùsega da Cortina
2. Balarins de Buje
3. Alphornbläsergruppe
4. Grupa Balarins Gherdëina - Urtijëi
5. Schuhplattler de Ciampedèl |
|
|