italiano deutsch english ladin
home tendone sfilata storia volontari gallery
na puntatina te tendon

L prum tendon che i à metù sù l’era pìcol, caranta metres per vint.
La Festa da d’Istà e si tendon tanche vegnui adalèrch i à abù sobito gran èjit, soraldut per la mùsega che vegnìa sonà laìte. Se pel dir che i “Tiroler Nachtsschwärmer”, con sia trombes, trombetes e possaunes, à fat la istoria de la festa ajache i à sonà per sie egn alalèngia te tendon de Cianacei.

Chi che va ades te tendon l’é chi che à l’età che aea i organisatores al scomenz. La mùsega che va per la maora al dì d’anché l’é n revival da mescedèr ite col modern per encontentèr duc. L’età media de la jent che ge pièsc la vita del tendon la se à n muie arbassà da enlouta, ajache ades ence i più jogn, chi entorn i chìnesc egn, per se entener, i à scioldi te gofa che n’outa chi che no era amò conscric segur no aea.

Che la mùsega fae l tendon, i organisatores de la Festa da d’Istà i lo aea entivà sobito e i é semper jic a se chiamèr i miores gropes folk da l’Austria.
Aboncont l’é la mùsega che ge à dat nonzech al tendon e la calità che é stat spilenà te chel de Cianacei la é ades n pont de referiment per chi che chier la melodìes per endrezèr de bela festes.

Domenia ai 7 de setember 2008 - DA LES CATER ESIBIZIONS DEI GROPES TEL TENDON

1. Mùsega da Cortina
2. Balarins de Buje
3. Alphornbläsergruppe
4. Grupa Balarins Gherdëina - Urtijëi
5. Schuhplattler de Ciampedèl

Menu de la Gran Festa da d'Istà

Bira 0,40
1Liter de Bira
0,20 Bira
0,30 Bira Weizen
Suches
Suches de fruc
1/2L èga minerala
Vin te bicer
Bacardi Breezer
Égadevita
Sones e fortaes
Gialina
1/2 Gialina
Pomes de tera fric
Cròfegn con porcheta
Cròfegn con liènia o costina
Speisa da tendon: polenta, formai, crauc e lienies o costines o porcheta o caré
Polenta e pria

Chela doucia saor da fortaes

La Festa da d’Istà la sà ence da rostì, da zucher e marmelada. L’é l grop da la fortaes che ge dèsc chela saor doucia che duc speta èrs, gregn e picioi.
Per i prumes doi dis de festa, l vender e la sàbeda, l’ele vegn sciudà e l resta fers da les set da sera fin la una de net. De domenia enveze vegn empeà fech sotite fana jà da les diesc inantmesdì. “Te trei ores se n pel fèr mile, ma l’é senester saer giust tantes che se n fèsc. Per sòlit meton via i sac da la farina per fèr l cont de tanta che n duron. Emben n va cincanta – sessanta chili a l’outa i prumes doi dis, e ence 130 chili la domenia!”.
La tradizion de fortaes e sones é peèda via mìngol a l’outa a forza de proèr a ge meter più de chest o de chel auter, e cercèr fin a fèr la pèsta giusta, no massa lujia, no massa spessa. No ge vel aboncont sparagnèr te la roba, che cogn esser de bona calità e semper frescia.
Tel rezip va ite farina, lat, eves e zucher, ma pech de chest, disc Maria de Bùfol, se no no les rostesc delvers. Na pizèda de sèl, sgnapa, vanillina e polver de levà. La pèsta cogn jir ju per l’orel ma no massa en prescia. Chest volessa dir che la é lujia, la spriza te l’ele e no la vegn bela a torcelin. Se vegn de burta fortaes no les va fora per i desc, les vegn metudes da na man ajache les cogn esser no demò bones, ma ence beles da veder. Orìe n’é de ogne mesura ajache ogne chega é useda te n’autra maniera. Per sòlit les se lo fèsc fèr su mesura per sie deit, che dò trei dis à su na vescìa. N ciaz de pèsta l’é assà per empienir l’orel, se tira via l deit e se sira dut intorn, da te mez fin sun or de fana.
Dò soravìa va na fiochèda de zucher a vel e n scuier de marmelèda de cialveises, chesta demò da pec egn en ca, e la fortaa giusta rostida la é bela rossa e vertia da magnèr. Te la valiva pèsta vegn trat ence la fietes de pom de èlber per fèr sones.

Eugenia no disc de più e nience pa l’autra fémenes. Per fèr de bona fortaes chest l’é l rezip, ma eles ge met zeche de più che dir no les vel. L’é n secret che les se passa da una a l’autra man a man che les vegn ite neves.
Apontin da cinch che les era timpruma, ades la cheghes les é en dut de nef, con doi bie guanc per dutes valif. Eugenia l’é la presidenta e l’à n muie da fèr, da cruzièr per la roba, da neteèr, da enjignèr dut, dant che pee via la festa. No l’é festa zenza fortaes.

Fortaes (Da: Maria Teresa Capaldi, Sergio Rossi, La ola e la segosta. Magnères da zacan, Collana a cura di Maria Teresa Capaldi, 1998)

La fortaes i les fajea de mèrtesc de carnascèr. Descheche scrif Simon de Giulio l’era usanza gin portèr ai pastores sa mont da Sèn Piere e Paul, ai 29 de jugn. Al dì d’anché no les mencia mai te na festa o na sègra de paìsc.

Per 6 persones:
300 gr. di farina
3 eves
1 chìchera de lat
sèl
ele de semenzes o de olif
zucher a vel

Rompì i eves te n ciadin, jontage ite na pizèda de sèl e l lat. Trajé ite la farina tamejèda, mescedan con n scuier de legn, fin canche vegn na pastela no massa lujia. Fajé sciudèr te na fana de fer dotrei scuieres de ele e canche l’é fers, trajé ite la pastela: fajela degorer fora per l’orel che farede jir entorn a cerchie da te mez fin sun or a na moda che la fortaa la vegne bela a torcelin. Ujela e fajela doventèr bela rossa da duta doi la mans. Servila ciauda, con zucher a vel soravìa.

 

Sones da pomes de èlber (Da: Maria Teresa Capaldi, Sergio Rossi, La ola e la segosta. Magnères da zacan, Collana a cura di Maria Teresa Capaldi, 1998)

Chestes se les fajea ti moments bie de la vita, canche doi se maridèa, da vèlch cedean, da carnascèr, da la sègra o da la festa granes. Se les magnèa da soules o apede n piat se supa.

Per 6 persones:
250 gr. de farina
2 dl. de lat
3 eves
sèl
5 pomes de èlber
zucher
zimt/canela
ele

Scassà i eves te n ciadin co na pizèda de sèl, l lat e la farina tamejèda fin canche vegn na pastela no massa lujia che lascerede da na man a pussèr per doi ores.
Fietà endèna i pomes no massa sotii. Enjignà cà na fana che no taca con ite ele e canche l sarà fers, rostii la fietes de pom tonchèdes dant una a l’outa te la pastela.
Canche les sarà bela rosses, toleles fora te n piat e coriles col zucher, e, se ve sà bon, co la canela.

dal libro Fascegn: n viac te la storia di Claudia Conta e Maura Chiocchetti


Domenia ai 7 de setember 2008 - DA LES CATER ESIBIZIONS DEI GROPES TEL TENDON

1. Mùsega da Cortina
2. Balarins de Buje
3. Alphornbläsergruppe
4. Grupa Balarins Gherdëina - Urtijëi
5. Schuhplattler de Ciampedèl


comitato sponsor guestbook e-mail

Copyright © by FassaCom - Dolomiti Network