L prum tendon che i à metù sù l’era pìcol, caranta metres per vint.
La Festa da d’Istà e si tendon tanche vegnui adalèrch i à abù sobito gran èjit, soraldut per la mùsega che vegnìa sonà laìte. Se pel dir che i “Tiroler Nachtsschwärmer”, con sia trombes, trombetes e possaunes, à fat la istoria de la festa ajache i à sonà per sie egn alalèngia te tendon de Cianacei.
Chi che va ades te tendon l’é chi che à l’età che aea i organisatores al scomenz. La mùsega che va per la maora al dì d’anché l’é n revival da mescedèr ite col modern per encontentèr duc. L’età media de la jent che ge pièsc la vita del tendon la se à n muie arbassà da enlouta, ajache ades ence i più jogn, chi entorn i chìnesc egn, per se entener, i à scioldi te gofa che n’outa chi che no era amò conscric segur no aea.
Che la mùsega fae l tendon, i organisatores de la Festa da d’Istà i lo aea entivà sobito e i é semper jic a se chiamèr i miores gropes folk da l’Austria.
Aboncont l’é la mùsega che ge à dat nonzech al tendon e la calità che é stat spilenà te chel de Cianacei la é ades n pont de referiment per chi che chier la melodìes per endrezèr de bela festes.
Bira 0,40
1Liter de Bira
0,20 Bira
0,30 Bira Weizen
Suches
Suches de fruc
1/2L èga minerala
Vin te bicer
Bacardi Breezer
Égadevita
Sones e fortaes
Gialina
1/2 Gialina
Pomes de tera fric
Cròfegn con porcheta
Cròfegn con liènia o costina
Speisa da tendon: polenta, formai, crauc e lienies o costines o porcheta o caré
Polenta e pria
La Festa da d’Istà la sà ence da rostì, da zucher e marmelada. L’é l grop da la fortaes che ge dèsc chela saor doucia che duc speta èrs, gregn e picioi.
Per i prumes doi dis de festa, l vender e la sàbeda, l’ele vegn sciudà e l resta fers da les set da sera fin la una de net. De domenia enveze vegn empeà fech sotite fana jà da les diesc inantmesdì. “Te trei ores se n pel fèr mile, ma l’é senester saer giust tantes che se n fèsc. Per sòlit meton via i sac da la farina per fèr l cont de tanta che n duron. Emben n va cincanta – sessanta chili a l’outa i prumes doi dis, e ence 130 chili la domenia!”.
La tradizion de fortaes e sones é peèda via mìngol a l’outa a forza de proèr a ge meter più de chest o de chel auter, e cercèr fin a fèr la pèsta giusta, no massa lujia, no massa spessa. No ge vel aboncont sparagnèr te la roba, che cogn esser de bona calità e semper frescia.
Tel rezip va ite farina, lat, eves e zucher, ma pech de chest, disc Maria de Bùfol, se no no les rostesc delvers. Na pizèda de sèl, sgnapa, vanillina e polver de levà. La pèsta cogn jir ju per l’orel ma no massa en prescia. Chest volessa dir che la é lujia, la spriza te l’ele e no la vegn bela a torcelin. Se vegn de burta fortaes no les va fora per i desc, les vegn metudes da na man ajache les cogn esser no demò bones, ma ence beles da veder. Orìe n’é de ogne mesura ajache ogne chega é useda te n’autra maniera. Per sòlit les se lo fèsc fèr su mesura per sie deit, che dò trei dis à su na vescìa. N ciaz de pèsta l’é assà per empienir l’orel, se tira via l deit e se sira dut intorn, da te mez fin sun or de fana.
Dò soravìa va na fiochèda de zucher a vel e n scuier de marmelèda de cialveises, chesta demò da pec egn en ca, e la fortaa giusta rostida la é bela rossa e vertia da magnèr. Te la valiva pèsta vegn trat ence la fietes de pom de èlber per fèr sones.
Eugenia no disc de più e nience pa l’autra fémenes. Per fèr de bona fortaes chest l’é l rezip, ma eles ge met zeche de più che dir no les vel. L’é n secret che les se passa da una a l’autra man a man che les vegn ite neves.
Apontin da cinch che les era timpruma, ades la cheghes les é en dut de nef, con doi bie guanc per dutes valif. Eugenia l’é la presidenta e l’à n muie da fèr, da cruzièr per la roba, da neteèr, da enjignèr dut, dant che pee via la festa. No l’é festa zenza fortaes.
Jebia, ai 8 de setember 2016
Da les set da sera – Scomenz de la festa; da cena speisa da zacan e d’aldidanché
Da mesa les nef – vegn avert l botejel de bira te Piaz Marconi e defilèda fin al tendon
Da mesa les nef – Mùsega e bal col grop “Munda Untersteirer”
Da mesanet – Fin de la festa
Vender, ai 9 de setember 2016
Da les set da sera – Scomenz de la festa; da cena speisa da zacan e d’aldidanché
Da mesa les nef da sera – Mùsega e bal col grop “Die Draufgänger”
Da la una de net – Fin de la festa
Sàbeda, ai 10 de setember 2016
Da les undesc dadoman - Scomenz de la festa
Da les undesc dadoman - “Frühschoppen” col grop “Alpenvagabunden”
Da mesdì – speisa da zacan e d’aldidanché
Da les sie da sera - Se averc l tendon co la mùsega del grop “Oberkrainer Polka mädels”
Da les nef da sera - Mùsega e bal col grop “Alpenvagabunden”
Da la una de net – Fin de la festa
Domenia, ai 11 de setember 2016
Da les diesc dadoman – Sènta Messa tel pra dedant al tendon
Da les undesc dadoman - Scomenz de la festa; da marena speisa da zacan e d’aldidanché
Da les undesc dadoman – “Frühschoppen” col grop “Grabenlandbuam”
Da mesa les trei – Pea demez la gran defilèda
Dò la defilèda – Spetacol dei gropes de folklor
Da les set da sera – Mùsega e bal col grop “Grabenlandbuam”
Da undesc – Fin de la Festa