| |
|
Del
1974 te Ofize di foresc’ l’é ruà ite desche
diretor Ezio Anesi. Chi egn che lurèa te ofize e al banch de la
informazions l’era Tarcisio Davarda e Maria Assunta Merli. Ic se
cruzièa ence de endrezèr la manifestazions, ajache comitac
no n’era e i volontadives de paìsc dajea na man coche i podea.
L’an dò i à scomenzà a fèr la Festa
del folclor col grop de chi da Dèlba vidà da Guido Iori.
Vegnìa cà bachegn da Sousc coi famees a fèr la defilèda.
De an en an, mìngol a l’outa i é rué a se pissèr
de meter a jir na festa più grana. Crousc Biencia, Studafech, Alpins
i era a la leta, ajache i aessa fat bolintiera zeche per binèr
sù mìngol de carantan. Fernando Riz, enlouta a cef de la
Crousc Biencia e Ezio Anesi l’é stat i prumes che se à
pissà na sort de festa da d’istà e i à chiamà
ite Ermanno Dantone per i Alpins e Mario Micheluzzi comandant di Studafech.
L prum tendon che i à metù sù l’era pìcol,
caranta metres per vint, ma apontin jir a chierir n tendon l’era
l maor problem da fèr fora. Aboncont i l’aea tout a d’imprest
da Heinz Leiner da Varna, l soul che jìa stroz con tendons, de
chi egn, e che ge lo à dat amò a chi da Cianacei per etres
dotrei egn.
La Festa da d’Istà e si tendon tanche vegnui adalèrch
i à abù sobito gran èjit, soraldut per la mùsega
che vegnìa sonà laìte. Se pel dir che i “Tiroler
Nachtsschwärmer”, con sia trombes, trombetes e possaunes, à
fat la istoria de la festa ajache i à sonà per sie egn alalèngia
te tendon de Cianacei.
Chi che va ades te tendon l’é chi che à l’età
che aea i organisatores al scomenz. La mùsega che va per la maora
al dì d’anché l’é n revival da mescedèr
ite col modern per encontentèr duc. L’età media de
la jent che ge pièsc la vita del tendon la se à n muie arbassà
da enlouta, ajache ades ence i più jogn, chi entorn i chìnesc
egn, per se entener, i à scioldi te gofa che n’outa chi che
no era amò conscric segur no aea. Aboncont l’é la
mùsega che ge à dat nonzech al tendon e la calità
che é stat spilenà te chel de Cianacei la é ades
n pont de referiment per chi che chier la melodìes per endrezèr
de bela festes.
Che la mùsega fae l tendon, i organisatores de la Festa da d’Istà
i lo aea entivà sobito e i é semper jic a se chiamèr
i miores gropes folk da l’Austria. Chi che à sonà
a Cianacei i é stac dapò dutintorn te noscia valèdes.
Demò pecia outes no la é jita deldut ben. Chela outa che
i à chiamà Franz Michelic del 1985 l’é stat
n pìcol busc te l’èga, descheche disc Tarcisio Davarda.
L’era zenz’auter n sonador sora la righes, demò che
la mùsega slovena la é n muie ciantèda e la no passenèa
col spirit da tendon. L’Oberkrainer l’é mùsega
chieta, più da stua che da sbunf descheche se é usé
a sentir te cerc lesc.
La
edizion numer 17, schecondir del 1996 l’é stat la soula zenza
defilèda di gropes de folclor fora per paìsc. Duta l’autra
outes, ence se l manacèa de piever, entorn les trei domesdì
l se à semper tirà fora. Zachèi se vèga de
dir che canche i fascegn se tira ite l guant, i agnoi fascegn i grigna.
Aboncont chel an l sdravarìa tant che i gropes vertiesc a jir en
defilèda i é stac porté duc chenc dessema te tendon,
con n rebalton e na pieneza da no creer. Se cogn se fegurèr da
la 600 a la 700 persones che aessa cognù jir en defilèda,
duta druchèdes te tendon ensema co l’autra jent che se parèa
da la pievia. Chel an l’era ben jà l tendon gran, de otantacinch
metres per vint che podea tegnir ite 800 jent sentèdes jù.
Fàzile n sarà stat ite en dut treimile. I à cognù
ge preèr ai gropes de la val de se n jir a cèsa ajache no
l’era post, enveze chi che vegnìa da fora l li à loghé
jù a sosta. Ence l’adunanza tal Faloria la era sutèda.
Endrezèr na tèl festa no l’é sorì. Tanche
serà sù una, d’uton via se peissa jà a fèr
i contrac coi gropes de mùsega per l’an dò. Duc i
gregn gropes più cognosciu se fèsc jù l calandèr
de an en an e a se ciapèr tardives se risia de no poder si comanèr.
Donca se pel dir che ge vel n an a meter ensema la Festa da d’Istà.
Ence la pèrt burocratica, chela che no se veit ma ampò se
cogn la fèr, la scomenza bonora co la domana a la polizia aministrativa
di permesc per balèr, dò ge vel l’autorisazions per
se tachèr ite co la lum, da desvaliva lizenzes.
Anter jené e firé se tol i contac coi gropes de folclor,
enceben che l’envit vegne renovà de an en an sobito dò
la festa con n “Se vedon pa ben l’an che vegn, no e?”
L’é sozedù n’outa che l’é stat
tout n grop da Cles, chel an che più forta l’era stat indirao
palesà dai nònejes medemi na certa identità ladina.
N’outa l’é stat ence n grop da l’Engiadina, n’autra
n grop da la provinzia de Udin. Chesta l’é stat ecezions,
aboncont i gropes che à tout pèrt a la defilèda i
é semper stac cernui per sie leam coi ladins de la Dolomites. Te
anter però l’é semper stat prejent l grop de “Mezzano”
tel Primier. Enceben che l no posse se dir ladin, chest l’é
n grop storich de la defilèda da d’istà. L père
de si president l’era na persona de gran spirit che l’era
neto n piajer l veder e l scutèr sù. L’era dassen
da ge voler ben e n piajer l’aer te anter la jent col guant coscita,
ence dò che l’é mencià, l grop primierot l’é
semper stat envià sù. Ma l’idea l’é semper
stat chela che i gropes cognea aer n leam, che sie linguistich o che sie
storich coi ladins. Per chel se pel dir che l’é doventà
la festa del folclor ladin. Gherdeneres e badioc à semper dit che
ge sà bel se palesèr chiò te Fascia te sia mondura
tipiches, desche se chiò l’esprescion de na identità
che passa tres l guant da zacan la vegnissa aprejièda e fosc entenuda
miec che utró.
Ence l grop de Cortina l’é stat chiamà ite per n muie
de egn. Demò che na outa, cognea esser entorn l ’97, canche
l’é stat ora de fèr jir sun paladina i ampezegn, l
president à tacà a rejonèr de la vera anter Cortina,
la Val del Biois e Fodom. No fossa stat l’argoment giust da tratèr
te chela ocajion, o l’ocajion giusta per rejonèr de chel
argoment, se volon. Aboncont da chela outa l grop de Cortina no l’é
più vegnù te Fascia. Chi da Rocia enveze i vegn semper,
e i é vegnui semper bolintiera ence chi egn che se stritèa
per i confins de la Marmolèda. Che vegn duc i egn l’é
ence chi da la Val Biois, Falcade e Caviola. Enceben che no duc sà,
zachèi se à durà la fadìa de jir a lejer ti
veies documents e libres e l’é vegnù fora che chesta
jent, enceben che la ge à partegnù a Unejia, sia reìjes
zacan tel passà é states ampò desche raza ladines.
.

Endrezèr la Festa da d’Istà à volù
dir ence sperimentèr. Un an, per proèr a fèr zeche
da nef, a mesa sera de la domenia l’é stat fermà la
mùsega e l’é stat fat balèr vèlch un
de chisc gropes de folclor. L’é stat metù a jir n
spetacol de folk con chi da Dèlba e da Ciampedel. Enceben che fossa
stat bel da veder, no l’é stat n esperiment garatà,
ajache l’aea taà en doi la sera e chi che sonèa enlouta
à cognù scomenzèr da nef per creèr la giusta
atmosfera. Del 1999 a Poza l’era te paìsc giusta chela seres
del tendon, na banda del carnascèr de Zurich coi sonadores regolé
a na moda che i vardèa fora desche la vardia svizeres del Vatican.
I fajea belebon da mat e i aon chiamé su te tendon per fèr
n picol entervent de domenia sera. I era tant gustegoi e da grignèr
che chela outa la é jita ben, enceben che no l fossa stat programà
dantfora.
Ence coi gropes che sona l’é stat fat vèlch esperiment
che, dutun, l’é semper jit piutost ben. “Ma n’outa
l’era più sorì troèr la vera mùsega
folcloristica. L fat l’é che ades i sona roba moderna, revival,
n folk lurà fora te na maniera neva e desvaliva. Chi che ti prumes
egn sonèa la biota mùsega folk, chi ló i à
fat fortuna e ades i à la tendenza a jir endò a sonèr
amò chela, canche i se à stufà de bater la neva strèdes
del rock e de la mùsega hard”.
Na pìcola gaffe la é stata del ’93 canche de vender
l’é vegnù a sonèr l Triglav Quintett, cinch
slovens massa jogn. Del 2001 enveze l’é vegnù i Alpenrock
che fajea demò menes, i ciantèa e i sonèa en playback
e massa modern. L’an dò i Sonnwend Showband cognea esser
tant n gran grop de mùsega folk a sentir l’agenzìa,
enveze i no era a l’auteza. Aboncont se ence che no l’era
la mùsega che volaane, la jent ge jìa dò l’istesc,
fosc percheche l baterist l’era l’ex di mitiches Schürzenjäger.
Chesta pìcola notizies se les tol fora da la notes che Tarcisio
Davarda, responsàbol de la mùsega, se à semper tegnù
sù te computer. Apede a ogne grop, spartì per anèda,
l ge scrif sia nota: NO opura OK e l’é dit dut, se capesc
sobito chel che à garatà e chel che no se à più
da fèr.
Velch costion la festa la l’à ben uzèda fora te chisc
egn. Tel scomenz l’era la jent del post che se lamentèa del
revedoz, del trafich che embocèa la strèdes, de la mùsega
che jìa inant de net e di cioches che jìa stroz. Ma col
temp ence chi più mèl contenc à lascià esser
e i à azetà la situazion con na pizèda de otimism.
Enceben che i no spartesc la gaissa de la festa, ampò per cater
dis i sera n eie.
La data de la Gran Festa da d’Istà la sozede adinfal. La
vegn a la fin de aost o i prumes de setember percheche no l’é
tant na festa pissèda per l forest, ma per la jent de noscia valèdes
che a la fin de na sajon de lurier i à più temp de se goder
e scioldi da spener te bona speisa, bona bira, fortaes da se lecèr
ite. Amò apede, ence duc i volontadives che ge stèsc dò
na setemèna entrìa l’é più fàzile
che i abie temp a la fin de la sajon che no, per dir, da la Madona de
aost o amò dant tel cher de la sajon medema. Chest moment l’é
desche n trait-d’union anter la sajon che fenesc e l’ùltim
struf de setember. L’é i fascegn che fèsc viver l
tendon, ma chest l chiama ence l forest, anzi, n’é de chi
che telefonea dantfora a saer ghenao canche l’é per vegnir
te Fascia apontin chi dis en feries. Perché pa no? Bela crepes,
bie posc’ olache se stèsc sorì e, soravìa,
na gran festa tel segn de la tradizion? Chi él che pel dir de no
a n scì bel envit a vegnir a ne troèr per l’ùltima
domegna de aost o la pruma de setember?
dal libro Fascegn: n viac te la storia di Claudia Conta e Maura Chiocchetti
|
 |