italiano deutsch english ladin
home tendone sfilata storia volontari gallery
Il costume ladino fassano o moda tirolese?

Sessaben, te nesc tempes modergn de globalisazion, la tendenza de chierir scialdi l nef e l trendy la é grana e.... amò apede nos, jent moderna, chierion zenza neguna critica de se meter apede ai etres, cerdon modìe da copièr e bendeché noscia medema cultura e tradizion à la piora te chest prozess de valivazion.Chest se pel l notèr ence e soraldut te la moda, tel guant e te la peamenta, te la vida de se regolèr de se scarpèr e petenèr de duc nos. Te n tèl contest modern, l guant da zacan pèr no aer trop da dir; alincontra l podessa aer belapontin na maora emportanza e n maor peis. Ogneun de nos l’é desvalif da l’auter e purampò belimpont la moda volessa ne strenjer ite te n model unitèr. L guant da zacan almàncol ne caraterisea desche comunanza tradizionèla, desche persones che fèsc pèrt de una o l’autra cultura. L guant da zacan rejona n lengaz che de etres guants no cognosc.
Dut chest podessa esser piajégol, ajache l ne dèsc na carateristica en più.

Nosc guant l’é nasciù belapontin dal voler se desferenzièr, ajache zacan la persones dijea fora col guant che les se tirèa ite a che fascia de sozietà che les partegnìa. I segnores e i nòboi no aea segur l medemo guant che enveze metea duc i bachegn o paysans, „le tiers etat“, descheche i ge dijea te la Franzia de Luige Sedejeisem. L’era l guant da diselaor, l guant da mesa festes, l guant da la festes; chel da jir te ciamp e te stala per se entener e chel da jir a messa o al jubileum de l’emperador. Emportant l’é che l vegnìa fat béleche semper te cèsa e no semper l’era de vera sartores che se empenetèa con chest mistier, belapontin olache no l’era l met de chiamèr la nòtera te cèsa, ence la fémenes de cèsa se sproèa coche mai a se cojir ensema n guant. Chest guant dapodò l vegnìa respetà e onorà e amò te la veres de liberazion i tiroleisc, per ejempie, i jia en vera con sia mondura desche la cossa più naturèla de chest mond. Co la vegnuda de la industries dapodò se à industrialisà ence l guant. No vegnia più durà materièi peres- o miec materiei de cèsa- e la roba da brac, teiles, seides, lènes e.c.i. vegnìa lurèdes a màchina e en gran cantità. De seghit purampò l guant, l vegnìa tirà cà da la gran ocajions desche te l’an 1909, aboncont man a man l vegnìa durà desche mondura da gopes de mùseganc o dai scìzeres e no più da la jent che no fajea pèrt de chel medemo grop. Tel cors di egn nesc guants da zacan i é ence stac embeleté, refinii, completé, mioré, metan semper vèrda de no straentener chel che l’era l’idea del gust e l met de ciapèr la teila de chi tempes veiores, olache la „tracht“ l’era n toch de la persona e neguna era deldut valiva a l’autra, ajache sion duc desvalives un da l’auter, enceben che fossane duc umans.
Anchecondì l’é segur mudà la calità de la pezes che se ciapa da comprèr te la boteighes e ence i colores e la stampes o l druch. Apede a chest amò più emportant l’é che l guant no l’é più incomai leà a na fascia de sozietà, ma piutost al raion de partegnuda e a la jent che porta n tèl guant. Chesta pel esser ence la rejon per la chela che l guant vif amò....chela fosc de se sentir un un popol, una na jent.
Tel Tirol l’é pa pec raions olache l guant vegn tirà cà e metù desche se nia fossa, zenza na rejon turistica o de folclor: emben te la val de Sarental, te vèlch paìsc te la val de l’Isarch e tel Burggrafenamt, l raion dintorn via Maran, per se entener, alò l guant scì che i se lo tira ite, omegn e fémenes,... e no pa demò per fèr folclor o per i turisc’. Per l desferenzièr dal guant modern i ge disc „l guant da paur“, o „s’ baurische Gwand“, desche per auter ence te la Val Badia. L guant modern enveze, chel che te Fascia vegn dit „a la segnora“, l’é „l Herrrengwand“. Da chisc inomes se pel entener coche enlouta dassen l guant da zacan segnasse na spartijion e na gran desferenzia de classes sozièles.

Tantocant conscidron mo enveze la valèdes ladines; podon ben dir che i guants da zacan i se à mantegnù ben o mèl chi da n’outa e i vegn amò passé da generazion en generazion, desche n liber che conta de storia. Fosc amedit ti ùltimes tempes l’é stat ence na spenta per no conscidrèr l guant da zacan bele demò element de folclor per turisc’, ma guant simbol, guant personèl da se trèr ite canche se n’à voa e l’ocajion lo domana.
Te la cura del guant da zacan, ti ùltimes 50 egn, soraldut te l’Austria, ma ence da nos amedit, l’é stat fat trop per smaorèr gust e contenteza a l portèr. Azioché l guant l respone ence a l’oferta de pezes e teiles che podon troèr en comerz e ence fosc a na sort de soridanza e de netijia e ence di igene, l’é nasciù chel moviment per renovèr l guant; dit ence „Trachtenerneuerung“. Che él pa chest? L se trata chiò de na sort de studie per conformèr l guant aldò a n guant portàbol, zenza per chest ge tor nia a sia esprescion e a sie storia, l se trata de studièr fora co modelèr endodanef guants del 1700 a na foja del 2000 zenza per chest gin tor. Descheche dijee dant, l guant da zacan anchecondì l vegn tout cà da la mùseghes o dai gropes de folclor o ben dai scìzeres, ma ence chisc i se regola demò te ocajions particolères e no bele de domenia, da Nadèl e da Pèsca, da Paussa Crousc o da sènta Maria Maor..., na dezijion individuèla de trèr cà l guant e de se l trèr ite, no vegn conscridrèda.
Purampò l’é apontin chesta voa de valgugn de se meter sie guant, sia „Tracht“, no bele demò na mondura, ma sie guant da la festes, che l’é la basa del davegnir del guant. L guant no à da esser bele na mondura, ma chel guant che rejona de istoria e de tradizion, de cultura e de usanzes.
Peisse che soraldut la fémenes podessa esser tochèdes da chest particolèr prozess de dezijion, ajache saon ben che eles é la maor testamones de moda. Se n numer scialdi maor de fémenes cerd de se trèr ite n guant da zacan, per ejempie ti dis de festa, encebenche la lia o la mùsega l no lo perscrif, les donarà sie contribut atif per l mantegniment e l gust de chest guant, e les ge darà ence l met de soraviver visavis a la „Trachtenmode“, chela moda nasciuda ti tempes modergn bele a fins comerzièi. L davegnir l’é donca maormenter e amò n’outa te man de la fémenes e speron che les sapie da comanèr moda ence te chesta „branche.“

dal libro Fascegn: n viac te la storia di Claudia Conta e Maura Chiocchetti

Domenia ai 4 de setember 2011 da mesa les trei - Orden de defilèda

-   Gruppo frustatori Val di Fassa
-   Gonfalone del Comune di Canazei
-   Bandiera Italiana
-   Bandiera della Regione Trentino Alto Adige
-   Bandiera ladina e bandiera fassana
-   Stendardi Croce Bianca e Vigili del Fuoco Canazei
1. Banda Musicale Auta Fascia
2. Autoritèdes
3. Fascegn col guant da zacan
4. Musikkapelle San Petersberg
5. Grop de Folklor Cianacei
6. Mùsega da Moena
7. Guanc da zacan de Gherdeina
8. Gruppo  Schuhplattler del Trentino – Südtirol
9. Mujiga da La Ila
10. Grop Folk Soraga
11. Grop de la Mèscres de Cianacei e Gries
12. Mùsega da Poza

13. Grupa Balarins de Gherdëina – Urtijëi
14. Grödner Goaslschnöller
15. Schuhplattlerinnen Cianacei
16. Mujiga da San Martin de Tor
17. Schuhplattler Ciampedèl
18. Mùsega da Vich
19. Uniun Bal Popular Val Badia
20. Grop Bal Populer Mutons de Gherdeina
21. Goaslschnöller Gröden
22. Mujiga Catarina Lanz
23. Uniun Guant da zacan San Martin
24. Volkstanzgruppe Lajen
25. Union de i Ladins d’Anpezo
26. Banda Cittadina di Buja (UD)
27. Grop da Bal Marmolèda
28. Alphornbläsergruppe
29. Filarmonica Santa Cecilia
30. Union Ladign da Col

 

 
comitato sponsor guestbook e-mail

Copyright © by FassaCom - Dolomiti Network